DICTAT 5

Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminaba lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o cuaranta anys, d’aspecte jove i fort. un parell de passes davant meu i digue:
—Has perdut la colla, Ocellet?

Caminava ,Caminava ,Caminava
quaranta,quaranta,quaranta
digué,digué,digué

Add a comment juny 17, 2009

DICTAT 3

Dictat 03

Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquila. La qüestio era la següent: Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d’una fàbrica de xocolata suïssa i ella s’estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l’oïda i després se sentia una veu que deia el següent: “Senyora, no s’amoïni, no s’espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res”.

tranquil·la,tranquil·la,tranquil·la
qüestió,qüestió,qüestió

Add a comment juny 17, 2009

Actiivitats de millora

Un llop no tan ferotge

El bosc era casa meva  i m’agaradava molt.  Mentre anava vaig sentir unes passes.Vaig amagar-me i vaig veure arribar una noia, vaig posar-me a investigar . Li vaig  preguntar qui era i on anava , i em va dir que anava acasa de la seva àvia per portar-li l’esmorzar. Quan vaig arribar-hi vaig veure una simpàtica velleta li vaig explicar el problema  va estar d’acord que la seva neta es mereixia una lliçó així  que vam decidir que s’amagués  sota el llit fins que  jo la cridés.

La nena va arribar i em va dir una cosa  desagradable respecte a les meves garan orelles . I li vaig dir que les meves grans orelles  eren per  sentir-la millor .  Em queia bé la nena i intentava fer-li cas ,però va insultar-me una altra vegada parlant-me dels meus ulls sobresortints. Vaig dir que els meus ulls m’ajudaven a veure-la millor. Cap llop no pot menjar-se una nena, però aquella boja va começar a córrer i a cridar al voltant de l’habitació; i jo vaig començar a seguir-la tractant de calmar-la. Vaig començar a treure-me-la, però va ser pitjor. De cop la porta va obrir-se i va aparèixer un llenyater amb una destral enorme . Jo la vaig mirar i vaig comprendre que corria perill, així que vaig saltar per la finestra i vaig escapar-me. L’àvia mai no va explicar-ne la seva part…I en quatre dies ja tothom tenia clar que jo era un llop molt dolent…I van començar a evitar-me. No sé com va acabar aquella nena tan antipàtica i vestida de manera tan rara, però jo mai no vaig poder ser feliç…

Add a comment juny 10, 2009

Treball de poesia

1) Autor :  Josep Carner

2) Fereixen: Colpejar produint una ferida.

    feixucs: Que es mou amb dificultat. Sovint, les persones grans tenen les cames feixugues.

3)       El cargol

- Tinc-ba-nyes-que-no-fe-rei-xen 7 a

men-jo-tant-de-verd-com-puc 7 b

i,- com-una-jo-ia-vi-va, 7 b

por-to-un-es-toig-al-da-munt. 8 C

Te-mo-sa-ba-tes-dis-tre-tes 8 D

i-peus-fei-xucs-o-fer-rats 7 e

que-sa-bri-en-es-cal-far-me 8 F

da-munt-la-pols-o-l’her-bam. 7 g

I-quan-sen-to-cri-a-tu-res 8 H

que-a-la-vo-re-ta-o-de-llu-ny 10 I

can-ten-un: – Car-gol-treu-ba-nya!- 8 J

mig-en-mo-ro-de-po-ruc. 6  k

Add a comment abril 22, 2009

dictat 07

El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó, els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que vols dir en veu alta per saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible tenir un lloc on poder recloure aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.

és-és-és

assaig-assaig-assaig

íntimes-íntimes-íntimes

llàgrimes-llàgrimes-llàgrimes

vesses-vesses-vesses

Add a comment febrer 11, 2009

DICTAT 2

al final de la primavera la meva col·lecció zoologica s’engrosia de tal manera que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmò i negre. Heus aquí que ara tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.

zoològica,zoològica,zoològica
s’engrossia,s’engrossia,s’engrossia
salmó,salmó,salmó

Add a comment gener 28, 2009

Dictat 01

Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera, va travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a tantes coses noves.

Add a comment gener 14, 2009

El nen que voldria volar,però al final va nedar

Aquest conte e tracta d’un nenque l’única cosa que volia era volar. Una dia que el nen va venir de l’escola es va posar al llit i es va posar a mirar la televisió.Hi havia una publicitat  que deia que si beus “Retbull” tindràs ales i podràs volar. El nen es va quedar molt impressionant. I va pensar en això. El nen tot el dia li deia a la seva mare:

-Mare, anem al mercat, vinga…

-No, ara mateix no puc. Millor demà.

-D’acord.

Al següent dia quan va vindre de l’escola directament li va dir a la seva mare:”Mare anem al mercat”. I van anar al mercat. La mare  es va fer les seves compres , i el nen es va poasar a buscar la beguda . L’havia trobat  ja .Li va donar a la seva mare perquè la comprés . La va comprar i van anar cap a casa es va posar a beure la beguda . I es va posar de peu a la cadira . Va saltar però no va poder volar, es va posar de nou de peu però ara a una taula perquè va pensar que havia sigut molt ràpid i no li havia donat temps de volar.Va saltar però ara tampoc va volar. El nen s’havia desil·lusionat. I es va posar molt trist. I el nen des d’aquell dia mai es va creure el que deia en la televisió. Però seguia volent volar . I sempre la seva mare li deia , que volar es com si nedes. I moltes vegades li deia això i el nen va aprendre a nedar per veure si nedar era com si voles. I va veure que tenia raó i li agradava molt. I ara volar ia no era el que més li agradava ,ara el que mé li agradava era nedar i ser el millor nedador. Cada divendres i dimarts anava a la piscina i cada vegada nadava millor.

El nen era el millor nedador de tots. La seva mare estava molt feliç amb el seu fill. I el nen també estava molt content.

                                                                                                           FIN!*

Add a comment gener 6, 2009

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!

1 comentari octubre 15, 2008